El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, ha expressat en reiterades ocasions que no es descarta l’ampliació de les externalitzacions a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). L’anunci compta amb l’oposició dels sindicats, que descriuen una experiència gens engrescadora amb les licitacions de les revisions de les portes o els boixes dels trens. Denuncien, de fet, que les contractes no estan preparades i que, al remat, és la plantilla de FGV qui desenvolupa part d’una feina per la qual s’està pagant a firmes externes.
Quan el popular Eduardo Zaplana va inaugurar una hegemonia electoral del PP al País Valencià i va arribar a la Generalitat Valenciana del bracet d’Unió Valenciana, no hi havia cap mena de dubte de la seua doctrina econòmica. Autoproclamat com a «un liberal per al canvi», va emprendre en els últims compassos dels noranta una onada de privatitzacions a l’administració valenciana. Zaplana va impulsar el Model Alzira de col·laboració pública-privada a la sanitat i va apostar per la gestió privada de la inspecció de vehicles, origen d’una suposada trama de suborns que ha provocat la caiguda judicial del també exministre de José María Aznar.
Com a protagonista i comandant del retorn dels populars al Govern valencià, el president Carlos Mazón ha estat més prudent. A l’àmbit sanitari, per exemple, n’ha oferit una de gelada i una altra de calenta: si bé ha continuat amb la gestió privatitzada de l’hospital d’Elx-Crevillent, al Baix Vinalopó, el seu executiu ha mantingut les reversions programes pel tripartit botànic als departaments sanitaris de Dénia (Marina Alta) i Manises (Horta). Ambdues àrees de prestació de serveis mèdics, de fet, han retornat a mans públiques sota el mandat del baró del partit de la gavina.
Aquesta actitud en el seu primer any al capdavant del Consell, però, no és cap oposició a l’adveniment de privatitzacions als serveis públics al llarg de la legislatura. En una entrevista concedida a EL TEMPS, el president de la Generalitat Valenciana va afirmar que «en les privatitzacions dels serveis públics soc molt tautològic». «No em tanque a fórmules mixtes de gestió», va refermar evocant un retorn del Model Alzira a diferents àmbits administratius.
Qüestionat per l’extensió de la gestió privada a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), va respondre: «Tampoc. A la xarxa d’autobusos interurbans ja existeix la col·laboració publicoprivada. No es pot anar en contra del sentit comú. En l’educació, la sanitat o el transport, si és possible estalviar diners als ciutadans mantenint la titularitat pública, hem de fer-ho. Estem analitzant casos d’arreu d’Europa». «Fins ara hem optat per la gestió directa als hospitals de Manises i Dénia, perquè pensem que podíem fer-ho millor», va puntualitzar.
Al camp del transport i, més concretament, pel que fa a FGV, no era la primera vegada que un responsable de l’actual executiu del PP al País Valencià agitava l’ombra de la privatització. A mitjans de juny, el fugaç secretari autonòmic d’Infraestructures i Transport, Vicente Dómine, va obrir la porta a estendre la gestió privada a FGV. «No és obligatori que siga públic», va etzibar. «És habitual recórrer a l’experiència privada, a fórmules de col·laboració pública-privada. No estem tancats a elles», va agregar durant aquells dies Mazón.
Els dretans, de fet, ja van intentar privatitzar algunes línies de FGV durant l’etapa de Francisco Camps. En 2009, l’aleshores conseller de Transports, Mario Flores, va mostrar-se partidari de «l’externalització». Al plànol dels populars, hi havia la concessió a empreses privades de la Línia 2 del tramvia d’Alacant i la T2 de València —actualment rebatejada com a línia 10, però el Govern valencià del PP no se’n va sortir. La idea va quedar aparcada i les externalitzacions a FGV s’han concentrat en la prestació de serveis a àmbits com ara el manteniment dels trens.
Oposició sindical
El globus sonda llençat pel Consell del PP ha encès les alarmes a la plantilla i ha provocat el rebuig per part dels sindicats de la companyia pública de ferrocarrils. «No acollim aquesta successió de declaracions, precisament, en els braços oberts. L’anterior Govern del Botànic defensava les internalitzacions, però, finalment, no van acabar de materialitzar-se. Tenim clar que les privatitzacions i les externalitzacions de serveis a FGV acaben tenint un cost superior a la realització d’aquestes tasques per part de la plantilla de l’empresa pública», afirma Carlos Sales, veu d‘Intersindical a FGV.
«Aquest globus sonda em sembla molt inconscient. El secretari autonòmic és plenament coneixedor de quina és la situació actual de FGV, ja que va ser protagonista de l’ERO que va desmantellar de personal el servei. No té cap sentit llençar la idea de les externalitzacions quan la situació amb les contractes a FGV és absolutament insostenible», coincideix Rosa Bailo, representant de CCOO a FGV. «Que part d’aquests serveis públics s’implementen a través d’empreses privades és, amb l’experiència que tenim, un greu error, ja que entren en joc altres interessos lògics de l’activitat empresarial com pot ser la d’obtindre el nombre més gran possible de beneficis», arredoneix Roberto Borreguero, de la Federació de Mobilitat i Consum d’UGT.
Les organitzacions sindicals es queixen de la falta de personal i subratllen a manera d’avís que l’experiència amb les contractes no ha estat gens satisfactòria. «Falta personal en tots els col·lectius. Des d’atenció al client fins al manteniment dels trens. Internament, hi ha caps que han advocat constantment per la privatització amb l’excusa que falten treballadors per efectuar les revisions. La realitat, però, és que sovint és el personal de FGV qui acaba revisant els vehicles per la falta de capacitat de les firmes contractades», narra la veu d’Intersindical, que denuncia: «En alguns contractes, el preu dels materials s’engreixava molt».
«Si estem prestant el servei als valencians, és gràcies al compromís dels treballadors. Hi ha maquinistes, de fet, que estan donant el servei al límit de la llei valenciana de seguretat ferroviària. Les externalitzacions requereixen tècnics que comproven el compliment dels contractes i si qui ho està avaluant és un administratiu, no es poden fer correctament», indica Balio. «Hi ha molts àmbits de FGV, però, que ja estan externalitzats, com ara el manteniment dels carros i de les portes dels trens», agrega.
L’oposició dels sindicats a estendre la fórmula de les privatitzacions a FGV està fonamentada en les experiències gens reeixides que s’han acumulat a l’empresa pública. «Hi ha diversos exemples que mostren la falta de conveniència de la gestió privada i de les contractes a FGV. En el cas de serveis que ja estan externalitzats, com ara el manteniment de la catenària o dels aparells de via, s’ha donat, de vegades, el cas que el personal d’aquestes contractes externes provoquen avaries amb les seues actuacions en elements de seguretat com ara passos a nivell, agulles, circuits de via o enclavaments. No sabem si per falta de formació dels treballadors o per la falta de supervisió dels responsables d’aquestes, o per una combinació d’ambdues», denuncia Borreguero.
Aquestes avaries, segons retrauen fonts sindicals, «han de ser resoltes diàriament pel personal de FGV i, en moltes ocasions, s’han de solucionar sense tindre coneixement d’una actuació prèvia per part d’aquestes empreses». «Moltíssimes de les adjudicacions que s’han fet des de FGV a aquesta mena d’empreses no tenen cap sentit, ja que es tracta de desemborsaments molt superiors al que suposaria incrementar la nostra plantilla en les categories necessàries per a efectuar aquests treballs», denuncia Borreguero.
«La justificació per part de la direcció sempre ha sigut que es tracta de partides econòmiques diferents, una cosa incongruent, ja que, al final, els mitjans econòmics de l’administració surten sempre del mateix lloc, de la butxaca dels valencians», replica. El representant de la UGT, de fet, denuncia una estratègia consistent en optar per les externalitzacions i no per augmentar la plantilla dels serveis de manteniment. «L’experiència dels anys ens ha fet veure que, en la pràctica, aquesta estratègia d’externalitzar és totalment ineficaç», referma.
Els exemples sobre el cost negatiu de les privatitzacions a FGV són nombrosos. «Fa uns mesos, per citar un cas, es va incendiar l’enclavament de l’estació de Seminari, és a dir, el sistema electrònic que controla la seguretat, com ara els senyals, els circuits de via, l’establiment d’itineraris per als trens, els moviments d’agulles, etc. La causa va ser una actuació imprudent de la contracta de manera prèvia. Hi ha molts altres tipus de contractes en els quals ocorre el mateix», narra.
Fonts laborals, de fet, relaten a EL TEMPS l’historial en contractes de revisió dels trens de FGV. «Les avaluacions més quotidianes —les anomenades de cicle curt— van ser licitades durant la pandèmia. Les contractes, com ara Stadler, t’enviaven treballadors que no tenien la qualificació suficient per a desenvolupar aquestes tasques, ni tampoc les habilitacions pertinents per manejar la maquinària. Quan detectaven una avaria, no podien intervenir perquè, per exemple, no podien agafar el pont grua i, per tant, ho havíem de fer des de FGV. En molts moments, es cobria amb el personal que estava de guàrdia», expliquen.
En el cas de l’externalització dels exàmens tècnics de les boixes, és a dir, als carros dels trens, «van eixir un bon grapat d’errades als diferents elements que sempre ens tocava solucionar a nosaltres». «L’empresa madrilenya que va guanyar la licitació s’ho enduia a Madrid i ho tornaven a les setmanes amb elements pendents de revisar i corregir per part de la plantilla de FGV», apunten. La privatització de la revisió de les portes va comportar els mateixos problemes: «El personal de la contracta no s’havia llegit les normes tècniques, sinó que treballava amb quatre instruccions que els havien donat. Quan els sorgia un problema, es bloquejava. Era el problema d’agafar a bona part del personal sense experiència prèvia en aquestes actuacions».
La solució adoptada, segons exposen, «va ser que el personal intern de FGV comprovara cada revisió per veure que les portes dels tres estaven en bon estat». «No els estàvem fent la feina, però pràcticament. Era una duplicitat de recursos important», es queixen des de l’estructura laboral de FGV. «En l’actualitat, de fet, encara s’ha donat la situació d’haver de repassar les avaluacions que fan a les boixes. És cert que han après prou amb el temps i resolen més problemes, però encara es fan feines des de la plantilla de FGV que haurien de fer les contractes. No debades, se’ls està pagant perquè facen aquest treball», complementen.
«És increïble que existisca una contracta que s’ocupe de renovar els boixes dels trens i quan arriben revisats els empleats de FGV s’adonen que venen sense els maneguets connectats i amb les rosques sense estrènyer, i hagen de solucionar-ho. També s’han trobat a FGV en la situació que la contracta encarregada del manteniment i la reparació dels mecanismes de portes disposava d’un personal que no pot o no sap resoldre els problemes que s’hi detecten», subratlla Borrego. «No compleixen els intervals de manteniment, ja que moltes de les avaries que es produeixen estan vinculades a aquesta falta de manteniment de la contracta», agrega.
El representant d’UGT censura que «sovint és FGV qui ha de cedir-los el material i les eines quan en els plecs de les adjudicacions posa expressament que les empreses garanteixen la possessió de tots aquests mitjans». «És al·lucinant, però encara és més increïble que aquestes coses ocórreguen de manera habitual i FGV, com a coneixedora d’aquests fets, no exercisca el seu dret d’aplicar les sancions i les penalitzacions que es reflecteixen en els contractes», lamenta.
«La sensació és que aquestes empreses cobren aquestes adjudicacions milionàries i en la pràctica no tenen els mitjans als quals es comprometen, ni tampoc el personal necessari, així com no compleixen amb els terminis. Sembla que tenen impunitat absoluta», retrau. I remata: «Això és només l’experiència viscuda en els últims anys. Imagina’t el que podria passar si es materialitzara la idea del nou Consell d’explorar més fórmules de col·laboració pública-privada». L’ombra de les privatitzacions a FGV.
Fuente: eltemps